Adri, Alan, Jaume i Manuel
Després d’un trajecte amb algun ensurt degut a la pluja, per fi, arribem a Arties. Deuen ser dos quarts de set i el temps no acompanya, amb l’estómac buit entrem a l’Iñaki a fer un entrepà i unes canyes, ens animem una mica i demanem vi, cigaló... som conscients que estarem uns dies sense entrar a cap bar. L’Alan es comença a atabalar perquè no té clar a quina hora arribarem al refugi si passem a les copes, decidim anar cap al cotxe per anar al pàrquing de Bordes deth Ressèc i començar la nostra petita aventura.
ADRI SOTA ELS EFECTES DEL VI
SUPER JARA
BORDES DETH RESSÈC
Preparem les motxilles, deixem roba neta al cotxe perquè la tornada sigui més agradable, i comencem a caminar per la pista d’Horat deth Geu que ascendeix lleument fins a la Barraca de Rius, just després de la Barraca girem cap al Sud i pugem amb força cap al refugi dera Restanca. Poc a poc es va fent fosc, encenem els frontals, el meu sense piles... sort del Manolo, però la boira és força densa i ens sortim del camí, reculem per retrobar el sender i al cap d’uns pocs metres, just davant nostre, veiem desdibuixada la presa de l’embassament dera Restanca que ens portarà fins la porta del refugi.
Sortida – Pàrquing Bordes deth Ressèc, 20h. 18min. 1.410m.
Arribada – Refugi dera Restanca, 22h. 08min. 2.008m.
Temps – 1h. 50min.
Temps actiu – 1h. 42min.
Desnivell positiu acumulat – 650m.
Calories – 1.160Kcal
SALT D'AIGUA DAVANT DEL REFUGI
Arribem a la Restanca, la guarda ens comenta que ja no ens esperava i que tenim deu minuts de llum per agafar el sac i deixar les motxilles a l’entrada, ens comenta que compartim habitació amb una colla de gent que ja està dormint, intentem fer poc soroll a l’hora de posar els sacs a les lliteres i ens posem a dormir... bé no tots ja que ronco com un animal i en Jara i en Sedal es parteixen el cul fent-se creus de com puc fer tant soroll dormint, va passant la nit i el que al principi feia gràcia es converteix en un malson.
LES VISTES DE L'HABITACIO
IMPAGABLE!
Dilluns 25/04/2011
Ens llevem a les set, ens costa una mica ja que ahir vam treballar pel matí, baixem a la cuina, escalfem aigua per preparar una mica de te i preparem la ruta del dia. Es veu una mica de neu però res preocupant, per si de cas li preguntem a la guarda com està per dalt i ens diu que ha plogut i que segurament s’haurà endut la neu. Preparem les motxilles, omplim les cantimplores i enfilem, dins d’una espessa boira, la forta pujada que transcorre per un torrent cap a l’Estany de Cap de Pòrt.
SORTINT DE LA RESTANCA
JARA I SEDAL
Es el segon dia i estem animats, passats uns quaranta minuts arribem a l’Estany de Cap de Pòrt, està glaçat i amb més neu del que ens pensavem, davant nostre veiem el Coret de Oelhacrestada, s’intueix darrera la boira l’hostil Serra del Tumeneia amb el pic que li dona nom i els seus 2.783m., a l’esquerra, impossible de veure degut a… sí, la boira dels pebrots, el Montardo amb 2.837m., com que hi ha mala vissivilitat no tenim aquella sensació de formigueta que es té normalment a, per nosaltres, les grans muntanyes.
MONTARDO
ESTANH DE CAP DE PORT, AL FONS A LA DRETA EL TUC DE MONGES 2.698m.
CORET DE OELHACRESTADA
Bordejem l’estany deixant-lo a mà esquerra, parem a saborejar unes barretes energètiques i veient com està de neu ens calcem els grampons, treiem els piolets de les motxilles i comencem l’ascens al coll. Comença a nevar feblement però sembla que promet, tirem i ja no parem fins a arribar al Coll de Oelhacrestada també anomenat Port de Rius.
Un cop a dalt no veiem ni l’Estany de Monjes ni res de res, bé si que veiem calcom, neu, neu i més neu. La cosa s’està complicant per moments, cada cop neva més fort, del camí com és evident ni rastre per lo tant tindrem que tirar de mapa i orientació encara que amb aquesta maleïda nevada no serà facil. Iniciem el descens fins a l’estany però ens equivoquem, hem baixat fins a tocar l’aigua, perdó el gel, i en canvi l’hem de sortejar per una petita paret que hi ha a la banda Oest. Avancem precàriament amb la neu per la cintura i mirant continuament el mapa, l’Alan està fart de mi ja que porta les ressenyes a la seva motxilla i el faig parar tota l’estona per anar mirant-les i orientar-nos, no seria gens divertit aparèixer a la vall equivocada,arribem a l’Estany de Mangades per seguir baixant fins a l’Estany de Travessani, poc a poc sortim de la cota de neu i les volves blanques es converteixen en gotes d’aigua.
QUAN DIC FINS A LA CINTURA...
PARADETA PER REFER FORCES I TREUREN'S GRAMPONS
L'ALAN SALVANT UNA CAIGUDA BRUTAL!
Ens treiem els grampons i al cap de poca estona veiem, bastants metres per sota nostre, l’Estany Negre, senyal de que ja queda molt poc pel refugi Ventosa i Calvell. Forcem una mica el pas, el que havia de ser unes tres hores caminant s’ha convertit en més de cinc, tenim ganes d’assecar-nos la roba i menjar una mica de pasta calenta.
Al refugi ens trobem dues parelles, una d’elles es francesa i ens comenta que volien anar cap a la Restanca però el temps els ha tirat enrere, l’altra parella ve de Cavallers i els han recomanat al punt d’informació del parc que no pugessin més del refugi Ventosa i Calvell, això ens fa sentir bé i a l’hora prenem consciència de que potser hem arriscat una mica més del compte.
Ens assequem i preparem el menjar, avui toca rissoto... no en tornarem a comprar, era dolent de collons, ens ho vam menjar per pura necessitat de calories, estava dolent, dolent, molt dolent. La parella de catalans es preparen per marxar cap a Cavallers, nosaltres sortim a rentar les carmanyoles i a gaudir del paisatge ara que ha deixat de ploure, mentrestant els francesos s’han estirat una estona. Al cap d’una estona entrem al refugi i la parella que estava dormint surt de l’habitació, aprofitem per entrar nosaltres i amb l’ajut del rellotge del Manolo omplim el nostre quadern de Pitàgores, al mateix instant que acabem ens adormim. Ens despertem per fer una mica de sopa i ens tornem a dormir.
Sortida – Refugi de la Restanca, 8h.20min., 2.008m.
Coret d’Oelhacrestada –10h.15min., 2.470m.
Arribada – Refugi Ventosa i Calvell, 13h.30min., 2.173m.
Temps – 5h.10min.
Temps actiu – 3h.36min.
Desnivell positiu acumulat– 545m.
Calories – 1.757Kcal.
Total tems – 7h.00min.
Total temps actiu –5h.18min.
Total desnivell positiu acumulat – 1.195m.
Total calories –2.917Kcal.
ESTANY NEGRE
Dimarts 26/04/2011
Ens llevem a dos quarts de vuit amb el dia plujós, avui hem de fer el Collet de Contraix que en teoria l’hauríem de veure des del refugi però des d’ahir que vam arribar fins ara ni rastre, a més a més té tres-cents metres més que el Coll de Oelhacrestada i el que aquí és pluja allí a dalt segur que és neu. Veient el que ens va passar ahir i preveient les condicions que deuen haver-hi preferim no arriscar i evitar el Collet de Contraix. L’alternativa és donar una gran volta rodejant, per la falda, la Punta Alta de Comalesbienes amb els seus 3.019m. per l’Embassament de Cavallers fins al Pont de la Farga passant per Caldes de Boi, just abans de creuar el pont anirem cap a l’Est per la Ribera de Sant Nicolau, passarem l’Estany de Llebreta i quan arribem a Aigüestortes seguirem el riu fins al Refugi de la Centraleta. La jornada promet ser llarga.
El camí és força planer fins que comencem a baixar el Barranc de les Llastres, aquí el descens es torna dur i ens castiga els genolls però, davant nostre, tenim tres dels pics més emblemàtics del nostre país, els Besiberris, el Nord fa 3.009m., el seu germà gran, el Sud 3.024 i just al seu costat el Comaloforno amb 3.028m., veure al teu davant aquesta immensa paret de 1.100m. d’alçada coronada per aquests tres gegants no té preu i per compensar la pluja i el mal temps la muntanya ens regala uns torrents i uns salts d’aigua que se’ns quedaran gravats a la memòria per sempre.
EMBASSAMENT DE CAVALLERS DES DEL BARRANC DE LLASTRES
MASSIS DE BESIBERRI
Ja som a l’embassament, creuar-lo fins a la pressa ens porta ben bé una hora. Ara per carretera fins passat Caldes de Boi, passem el pont i no sabem si parar a dinar, l’Alan i el Manolo prefereixen parar però l’Adri i jo els convencem per seguir fins a dalt. Passem per una caseta d’informació del parc i el guarda ens diu que el dijous es preveuen tempestes fortes, ens demana que siguem prudents. Comencem a pujar i el pes de les motxilles comença a passar factura, sobretot a mi, abans d’Aigüestortes hem de parar perquè ja no puc més, gran error no haver parat a menjar com volien fer l’Alan i el Manolo.
Preparem uns espaguetis a la bolonyesa que estan boníssims... serà la gana? Descansem uns minutets i sant tornem-hi. Una hora més tard i després de passar per un dels llocs més coneguts del parc com és Aigüestortes, ens trobem amb el refugi. Per cert quan creuàvem la Font de Morrano ens hem trobat amb la parella de catalans que hi havia ahir al refugi i ens comenten que han anat al Portarró d’Espot i hi havia força neu.
A la Centraleta hi ha una parella, ell català, ella... de fora, també hi ha un noi, crec que anglès. Anem al riu a refrescar-nos els peus, algun valent es mulla sencer... ja podeu imaginar que l’aigua no estava precisament calenta. Fa sol així que traiem una manta per tombar-nos a terra però en quan s’amaga una mica fa un fred que pela i entrem al refugi. Sembla ser que l’anglès marxa, diu que no pot estar amb tanta gent, no és broma, es veu que té una malaltia... no recordo com es diu. Sopem una mica i a dormir que l’esquena no para de queixar-se.
CALZO, NAZO, JARA, SEDAL
Sortida – Refugi Ventosa i Calvell, 8h.42min., 2.173m.
Palanca de la Molina – 13h.06min., 1.400m.
Arribada – Refugi de la Centraleta, 17h.29min., 1.905m.
Temps – 8h.47min.
Temps actiu – 6h.53min.
Desnivell positiu acumulat – 755m.
Calories – 3.350kcal.
Total temps – 15h.47min.
Total temps actiu – 10h.11min.
Total desnivell positiu acumulat – 1.915m.
Total calories – 6.267Kcal.
Dimecres 27/04/2011
Pel matí fem uns tortel·lini per esmorzar, amb l’estómac ple posem sobre la taula les dues opcions que hi ha. La primera és seguir l’itinerari inicial per la Colladeta de Dellui fins el Refugi de Colomina i completar quasi la meitat del recorregut, en principi sense problemes però demà es preveu mal temps amb fortes turmentes, podem passar tot el dia al refugi però després hauríem de tirar amb més neu. La segona es tornar, anar a Boí a fer nit en un hostal i al dia següent buscar-nos la vida per arribar a Arties, de Boi a Arties hi ha cinquanta-cinc quilometres. Preferim avortar, les muntanyes no es mouran i nosaltres tornarem.
