Companys de cordada, ja tenim propera expedició

La ruta és el GR 150-1, podeu consultar-lo a la pàgina de la UEC, i els dies del 19 al 23 de setembre. Sortirem del Coll de Pal i anirem fins a Gósol, gran part del camí va per la carena assegurant bones vistes si el temps acompanya. Tècnicament no te res, potser una baixada forta el tercer dia. En principi dilluns marxaríem amb dos cotxes, un el deixaríem a Gósol i amb l’altre aniríem al Coll de Pal, pujaríem, ja caminant, al refugi del Niu de l’Àliga per dormir, el refugi és propietat de la Molina així que hauríem de mirar preus, fer bivac allà mateix igual es complica... està a 2.536m. jo he dormit a ple mes d’agost dintre amb la llar de foc encesa. Segon el llibre la primera jornada va del Coll de Pal al Coll de Pendís, jo prefereixo fer nit al refu i al dia següent fer la resta de la jornada... amb possibilitat de fer Les Penyes Altes del Moixeró. Al Coll de Pendís podem provar de fer bivac, si no es pot podem baixar al Refugi de Sant Jordi, l’Adri sabria quin es si no ens hagués deixat tirats. El tercer dia, del Coll de Pendís fins el Pas del Gosolans, bones vistes i segurament n’hi ha dos que es podran treure l’espineta del Comabona, com canvia sense neu! El Pas dels Gosolans es força planer però està a uns 2.400m. si fa bon temps podem dormir al ras, també es pot baixar per la vessant Nord al Refugi Cesar A. Torras, igual que al de Sant Jordi al dia següent hem de tornar a pujar. Quart dia, Pas dels Gosolans a Jossa del Cadí, aquest és el dia de la baixada forta, no he estat mai a Jossa però hi ha un castell o unes runes, segurament podrem dormir sense problemes. L’últim dia passeig de 8Km quasi sense desnivell fins a Gosol, agafem el cotxe, anem a buscar l’altre i cap a casa.

Son 50Km. molt més suaus que els Carros, desnivell positiu acumulat 2.200m. més o menys, no sembla difícil però segur que no el regalen, jo vaig tenir que deixar-lo a mitges.

La ruta es pot canviar una miqueta, deixant el cotxe a Jossa del Cadí, si es pot, ens estalviem una jornada que igual no mata molt, el millor que podem fer es veure’ns i parlar-ho.