Camareros viajeros: PICA D’ESTATS 3.143m. 6,7 i 8 DE JULIOL DEL 2011

Mitja hora més tard del previst, com de costum, pugem al cotxe per anar cap a la Vall Ferrera, objectiu, la Pica d’Estats. Comença el nou objectiu de... “camareros viajeros”, els integrants de l’expedició son; Adrian García, Alan Carrasco, Alvaro Plaza, Jordi Torrecillas, Manuel Velasco, Arántzazu Jurado i Jaume Llumà.

Hem arribat a Alins i parem a fer un esmorzar com Déu mana, botifarres, ous fregits, patates, vi i gasosa. Amb l’estómac ple tornem al cotxe, agafem la carretera i seguim cap a Areu, quan s’acaba l’asfalt continuem per la pista fins l’aparcament del Pont de la Molinassa 1.806m., l’últim tram està bastant malament i s’ha de vigilar si no vols cremar l’embrague pel camí.

Creuem el riu per seguir-lo pel marge dret cap a l’Oest, al cap d’uns deu minuts de passar el Pont de Sotllo, tot just superat el Serrat de la Costa de Larí,girem a la dreta per començar un tram de pujada més forta fins trobar-nos amb la Cabana de Basello 1.960m.. Comença el tram més dur que ens portarà directament a l’Estany de Baborte 2.350m., l’ascens es fa per l’esquerra del Barranc de Baborte, val la pena parar un moment a recrear-se veient com salta l’aigua a la Cascada de Baborte.

Ens toca pagar les botifarres... la pujada es fa dura per tots, bé per tots no, l’Adri puja sense problemes i s’avança per fer fotos. El que ho passa pitjor es en Jordi, l’han enganyat, es la primera vegada que ve a la muntanya, estrenar-se amb la Pica no està malament!

Un cop a l’estany només ens queda creuar-lo i pujar els últims metres fins al Refugi de... endevina, Baborte 2.385m., abans de pujar al refugi aprofitarem per fer un banyet ràpid.

Sortida – Pàrquing Pont de la Molinassa, 14h. 30min., 1.806m.

Arribada – Refugi de Baborte, 18h. 15min., 2.385m.

Temps – 3h. 45min.

Temps actiu – 2h. 49min.

Desnivell positiu acumulat – 1.075m.

Calories – 1.836 Kcal.

Al dia següent ens llevem a les 5, recollim els sacs, esmorzem pasta i marxem. A la motxilla portem el necessari per fer el cim, la resta la deixem al refugi ja que tornarem a fer nit. Ja son les 6:30 quan comencem a caminar i s’està fent de dia, llàstima de la boira que no ens deixa gaudir de la matinada ni acabar de orientar-nos, poc a poc, trobem el camí i, entre llacs, encarem el Coll de Baborte 2.596m.. Passem el coll per començar a baixar als Estanys de la Coma de Sotllo 2.500m., els creuem i seguim baixant fins l’Estany de Sotllo 2.340m.. Pocs metres més amunt de l’estany hi ha una cabana en bon estat que ens pot salvar d’algun imprevist. Aquí el sender es fa més fàcil ja que torna a estar marcat amb els colors dels GR, seguim les marques deixant l’estany al Sud i tornem a pujar, uns metres més amunt trobem l’Estany d’Estats 2.470m. Per fi podem veure, encara que no gaire bé degut a la boira, la Coma d’Estats i la seva majestuosa paret.

Parem a refer forces, davant nostre ens espera el sostre de Catalunya.

La tartera fins al Coll de Sotllo 2.893m. és brutal, en principi la part més dura de totes, ens desitgem sort i cada un al seu ritme comencem a pujar, l’Adri, en Manuel i l’Alvaro van forts i es distancien, darrera l’Arantxa i jo, al final l’Alan i en Jordi. A mitja pujada paren a descansar, jo segueixo cap a dalt, pujo bastant lent però he agafat el ritme i prefereixo seguir. Trobem una llengua petita de neu que es passa sense dificultat, el vent cada cop és més fort i arribats al coll és insuportable, ens arrasarem i esperem que arribin tots.

En Jordi i l’Arantxa ho han passat malament, s’han equivocat i han hagut de passar per una part de la tartera de fort pendent que estava molt descomposta, per sort no ha passat res, de totes maneres abandonen, l’Alvaro també es queda.

Preferim no arriscar per la cresta, massa vent, i decidim vorejar la Pica d’Estats 3.143m. per la vessant Nord. Ens trobem amb un pas obligat per neu amb molt desnivell, els grampons estan al cotxe, per sort no està molt dura i podem obrir camí, a l’Alan no li fa el pes i torna amb grup que s’ha quedat enrere. Quedem l’Adri en Manuel i jo, veiem que tenim un altre pas obligat com el que acabem de fer però una mica més llarg, no ens arruguem i tirem endavant, sabíem que no seria fàcil. Enfilem cap al Coll de la Cometa, el camí es evident, emprenem l’últim tram de pujada, no tant forta com la de la cara Sud, al final una petita grimpada ens porta fins la creu... la Pica és nostra!

Les vistes no son tan bones com ens agradarien, els núvols no ens deixen apreciar l’Aneto però el pati es increïble, l’Estany d’Estats es veu realment petit i la caiguda és de vertigen. Ja que estem aquí ens apuntem el Verdaguer 3.133m., quan passem pel coll que hi ha entre el Verdaguer i la Pica l’aire és tant fort que ens fa tambalejar, això ens ajudar a aclarir els dubtes que teníem per la ruta de tornada, desfarem el mateix camí.

Iniciem el descens, anem tallant camí fins un punt que se’ns posa força perillós, el Manuel baixa per una petita paret que és més complicada del que sembla a primera vista, l’Adri busca una alternativa mentre jo provo la paret, m’acollono i torno a pujar, si caic m’emporto al Manuel per davant i llepem els dos. L’opció de l’Adri... molt millor, el problema es que si rellisques, com a mínim, et trenques algun os. Tornem a creuar el Coll de Sotllo i baixem la tartera, a l’estany ens espera la resta de l’equip.

La tornada cap al refugi es fa penosa, estem esgotats, l’esforç i la descarrega d’adrenalina que hem patit a la baixada ens ha deixat tocats, la pujada als Estanys de la Coma de Sotllo es torna interminable, parem a descansar. L’Adri està tocat i s’adorm una mica, li falten forces, a mi l’Alvaro em puja la motxilla fins al Coll de Baborte, el Manuel ho porta millor. Finalment arribem al refugi sense forces... perdó l’Alan sembla que s’acabi de llevar, collons quin payo.